De l'àrab múnya, «allò desitjat», a l'horta tancada d'una aldea de Lugo.
Esta no és una pàgina que et venga un pergamí. És el que es pot demostrar sobre el cognom Almuiña, amb la font al costat de cada xifra, i el que no es pot, dit també.
Quasi tots els cognoms han perdut el seu significat pel camí. Almuiña no: continua sent una paraula viva del gallec, i està en el diccionari de l'Acadèmia. Qui es diu Almuiña de cognom es diu, literalment, «horta».
Així ho definix la Real Academia Galega
almuíña, s. f.: Horta, xeralmente pequena e cerrada, na que adoita haber árbores froiteiras.
En valencià: «horta, generalment xicoteta i tancada, en la qual sol haver-hi arbres fruiters». La mateixa Acadèmia la usa en un exemple que fa olor d'estiu: «Plantou uns pexegueiros na almuíña» —plantà uns presseguers en l'almuiña.
No és un hort qualsevol. És el tancat, el del costat de casa, el que té paret o bardissa i fruiters dins. En la Galícia del minifundi eixa parcel·la era el rebost de la família i moltes vegades l'única cosa realment pròpia en un món de terres aforades.
L'arrel: mil anys i dos mil quilòmetres
El cognom no naix a Galícia. Naix en àrab.
مُنْيَةmunyaÀrab clàssic. Significa «desig, anhel, allò que s'ansia». La mateixa arrel م-ن-ي de tamanni, «desitjar».
المُنيةal-múnyaAmb l'article al- apegat, com va passar amb tantes paraules. En al-Àndalus deixa de ser una idea i passa a ser una finca: horta, fruiters, aigua i casa d'esplai.
almuíñaalmunia · almuinha · almúniaEl préstec entra en els romanços peninsulars amb el sentit d'alqueria, horta tancada. Sis formes germanes, una per llengua.
Almoiña1505 · primera vegada per escritAixí apareix escrit el cognom la primera vegada que se li pot posar data: l'establiment de Santa María da Franqueira a María de Almoiña, l'1 de maig de 1505. El gallec va vacil·lar molt entre oi i ui —com en moito/muito o loita/luita—, i durant tot el segle XVI el cognom s'escriu amb oi. La forma en ui, la de hui, no s'imposa fins al XVII: per això qui busca «Almuíña» en els catàlegs no troba res anterior a 1603.
ALMUIÑA«el de l'Almuiña»Un lloc es diu així, una família viu allí i acaba portant el nom del lloc. Cognom toponímic: no diu qui eres, diu d'on eres.
Què era exactament una almunia
No era una horta de subsistència. En al-Àndalus l'almunia era una finca periurbana que feia dos coses alhora: produïa —fruiters, vinya, hortalissa, amb el seu sistema de reg i la seua bassa— i servia de retir a l'aristocràcia i a la mateixa família reial, que eixia de la ciutat a descansar, caçar i escriure versos mentre vigilava la collita.
D'ahí el doble sentit de la paraula àrab. Munya és «allò desitjat» i també «l'hort»: el lloc a on un se'n vol anar. És difícil trobar un cognom amb una etimologia més agradable de portar.
I com arriba eixa paraula a Galícia?
Ací toca ser honest, perquè és la pregunta incòmoda. La presència andalusina a Galícia va ser brevíssima —a penes unes dècades del segle VIII— i la toponímia gallega té pocs arabismes. El més estés amb diferència és aldea (de l'andalusí aḍ-ḍáyʿa), amb més d'un centenar de registres; després vénen atalaia, albariza i poc més. Almuíña és un d'eixos pocs.
El que es pot afirmar amb seguretat és d'on ve la paraula: el Toponomasticon Hispaniae, projecte universitari de toponímia, li dedica una fitxa a l'ètim MÚNYA i arreplega el gallec almuíña junt amb el portugués almuinha, el castellà i aragonés almunia i el català almúnia, tots amb el sentit d'«alqueria».
El que no es pot afirmar és que un andalusí plantara la primera almuiña de Taboada. El versemblant és un préstec lèxic agrícola: la paraula viatja de sud a nord amb la cosa que anomena —una manera concreta de tancar i plantar un hort— per la via del llatí agrícola, del romanç veí i dels documents monàstics. Va viatjar la tècnica, i amb ella el nom.
S'ha suggerit alguna vegada un parentiu amb muíño («molí») per semblança fonètica. No se sosté: l'accepció avalada per la Real Academia Galega i per la lexicografia històrica és la d'«horta», i la cadena des de munya està documentada en tota la Península.
Les sis germanes romàniques d'una paraula àrab
Del mateix ètim àrab van eixir sis cognoms, un per llengua peninsular. Posades les xifres del cens espanyol al costat, apareix una cosa que no conta ningú: la forma gallega és la més nombrosa de totes.
Cognom
Llengua o territori
Lloc INE
1r cognom
2n cognom
ALMUIÑA
Gallec
12.687
282
268
ALMUNIA
Castellà i aragonés
13.604
257
348
ARMUÑA
Castellà (Guadalajara)
36.636
66
91
ARMUNIA
Castellà (Lleó)
69.955
26
24
ALMOINA
Català i valencià
74.389
24
13
ALMOYNA
Català, grafia antiga
76.928
23
9
INE, freqüències de cognoms, cens a 1 de gener de 2025. La correspondència entre formes i llengües és la de la fitxa de l'ètim MÚNYA del Toponomasticon Hispaniae.
Almuiña li guanya a Almunia per 25 portadors. De tota la descendència romànica de munya, la que millor ha aguantat és la que se'n va anar a viure al racó més plujós i més llunyà d'al-Àndalus.
Fitxa del cognom
Tipus: toponímic. Naix del nom del lloc on vivia la família, no d'un ofici ni d'un pare.
Origen de la paraula: àrab munya «desig» → hispanoàrab al-múnya «finca d'horta» → gallec almuíña «horta tancada amb fruiters».
Territori: Galícia. Focus a Lugo (Taboada–Chantada–A Ulloa i A Mariña), Pontevedra (A Paradanta–O Condado) i Ourense (O Ribeiro).
Grafies: Almuiña, Almuíña, i Almuina sense enya en registres estrangers i bases de dades que no la digerixen.
Parents: Almunia, Armuña, Armunia, Almoina, Almoyna, i el portugués Almuinha.
Pronunciació: [al.muˈi.ɲa]. Quatre síl·labes, accent en la i, i l'enya ben pronunciada al final.
Capítol II · La terra
Cinc llocs, no quatre
Quasi totes les pàgines que parlen d'este cognom repetixen que hi ha quatre llocs anomenats Almuiña. Ens vam baixar el Nomenclátor de Galicia 2026 sencer —38.762 topònims oficials— i el vam buscar nosaltres. Són cinc.
Lugo
Almuíña
Parròquia de Gondulfe (San Lourenzo)
Concello de Taboada
L'únic dels cinc que va sense article. I el concello amb més densitat del cognom de tota Galícia: 11,31 per mil.
Lugo
A Almuíña
Parròquia de Santo Acisclo do Valadouro (Santo Acisclo)
Concello de Foz
Alta nova: no estava en el Nomenclátor de 2003 i sí en el de 2026. A A Mariña, a un pas de Galdo, on pleitegen dos Almuiña en 1722 i 1776.
Pontevedra
A Almuíña
Parròquia de Arbo (Santa María)
Concello de Arbo
A la vora del Miño, a O Condado, terra de vinya i de llamprea. 8 portadors hui, 2,99 per mil.
Pontevedra
A Almuíña
Parròquia de Valeixe (Santa Cristina)
Concello de A Cañiza
En el cor d'A Paradanta. 8 portadors, 1,57 per mil.
Pontevedra
A Almuíña
Parròquia de Salcedo (San Martiño)
Concello de Pontevedra
En el rural del mateix concello de Pontevedra, hui quasi ciutat.
Busca insensible als accents sobre les nou columnes del Nomenclátor de Galicia 2026 (Xunta de Galicia, aprovat el 30 de març de 2026), descarregat del portal de dades obertes. Cinc coincidències exactes, ni una més.
Taboada és l'únic sense article
Quatre dels cinc són A Almuíña, amb article, com s'anomena un lloc del qual encara es recorda que era una cosa: l'horta. El de Gondulfe, a Taboada, és Almuíña a seques. Ha perdut l'article, que és el que li passa a un nom comú quan porta tant de temps sent nom propi. I resulta que Taboada és, amb molt, el concello on més pesa el cognom de tota Galícia.
El de Foz acaba d'existir oficialment
En el fitxer, les columnes del Nomenclátor de 2003 estan buides per a A Almuíña de Santo Acisclo do Valadouro: el lloc només apareix en la revisió de 2026. És a dir, hi ha un lloc anomenat Almuíña que ha entrat en la nomenclatura oficial de Galícia este mateix any. El cognom més vell del món estrenant topònim.
Quatre focus, i un estava amagat
Creuant els topònims amb la distribució del cognom i amb els documents d'arxiu, el mapa deixa de ser una taca i es convertix en quatre comarques concretes:
Taboada – Chantada – A Ulloa (Lugo). El bressol. Taboada té 11,31 Almuiña per cada mil veïns; Antas de Ulla, 8,48. Ahí està el topònim sense article i ahí està, en 1734, Pedro Antonio de Almuíña pagant renda en la jurisdicció de Taboada.
A Paradanta – O Condado (Pontevedra). Arbo, A Cañiza, Crecente, Salvaterra: el Miño, la vinya i dos dels cinc topònims.
O Ribeiro (Ourense). Amb Ribadavia com a plaça forta: 28 portadors, 5,62 per mil.
A Mariña lucense. Este no el conta ningú. Hi ha A Almuíña a Foz, hi ha microtoponímia amb el nom a Barreiros, i hi ha dos plets del segle XVIII —1722 i 1776— que situen Almuiñas a Galdo, parròquia de Viveiro, i a San Miguel de Souto. Topònim i document apuntant al mateix lloc, a 100 km del focus de Taboada.
El solar que tot el món cita i ningú no ha vist
Quasi totes les webs d'heràldica donen per fet que el llinatge procedix d'una Torre da Almuíña a Santa Cristina de Valeixe (A Cañiza). Vam anar a comprovar-ho. Eixa torre no està en el catàleg de Patrimonio Galego, que en eixa parròquia arreplega quatre béns i cap és una torre; no està en la relació de pazos del mateix Concello da Cañiza; i no està en la historiografia local del Condado de Salvaterra.
La cadena de la cita acaba sempre en el mateix lloc: els García Carraffa i el baró de Cobos de Belchite, d'ahí a les webs comercials, i d'ahí a tot arreu. I eixes mateixes fonts es contradiuen entre si: una altra versió situa el solar a Crecente i el dona per arruïnat pels Sotomayor. El mateix passa amb un suposat pazo del llinatge a Landrove: no apareix en cap catàleg.
I hi ha un cas on convé ser taxatiu. La Casa Grande de Almuíña de Arbo no és el pazo dels Almuiña. És una casa en el lloc d'A Almuíña, i tots els seus propietaris documentats porten un altre cognom: Estévez de Puga i Méndez des de 1665, després Vieytez, Rivera i Giráldez. Els escuts que conserva lligen armes de Durán, Puga, Correa, Feixoo i Ribeiro. Cap és d'Almuiña. Que una casa es trobe a A Almuíña no diu res de qui la va tindre, perquè almuíña és una paraula comuna: significa horta.
Curiosament, el focus que sí que se sosté és el que no citava ningú. Landrove, a Viveiro, apareix documentat tres vegades en tres arxius distints: dos estudiants a Alcalá (1792 i 1803), la llicència d'embarcament a Cuba de 1829 i un plet de 1832. No hi ha torre, però hi ha família.
El mapa de veritat
313 concellos amb la seua geometria real. En or, els cinc que tenen un lloc anomenat Almuiña; la intensitat del color mesura quants Almuiña hi ha per cada mil veïns segons l'Instituto Galego de Estatística.
Carregant el mapa…
Toca un concello per a veure la seua dada
Almuiña per cada 1.000 habitants
0 → 11,31 ‰
Geometria: límits municipals oficials (georef-spain-municipio). Dades del cognom: IGE, distribució municipal a 1 de gener de 2023, només concellos amb més de 5 portadors.
Capítol III · El rastre
Del pergamí a hui
L'Arquivo do Reino de Galicia guarda una vintena llarga de plets amb un Almuiña dins, de 1505 a 1786: furs, pagaments de maravedís, herències, un capellà, un llicenciat, dos dones actuant per dret propi. No són gestes. Són exactament el que feia la gent: discutir pel que és seu davant d'un escrivà. I per això sabem que estaven ahí.
La pista estava escrita d'una altra manera
Durant molt de temps es va donar 1603 com la primera petjada del cognom. És cert a mitges, i la meitat que falta canvia el segle de partida. Buscant en el catàleg de l'arxiu amb la grafia moderna, Almuíña, abans de 1603 no apareix absolutament res. Zero registres. Però el cognom sí que està abans: està escrit Almoiña, Almoíña, Almoina.
Refeta la busca amb les grafies velles, el rastre se'n va fins a 1505 i apareixen documents que no estaven en cap llista: el foro d'A Franqueira a María de Almoiña, un plet entre tres Almoíña en 1558, la vinya de Juan da Almoina en 1577, el clergue de 1587, el veí de Banga de 1596.
I n'hi ha un que ho lliga tot. En 1630, Pedro de Almoíña pleiteja «sobre posesión de una heredad en el lugar de Almuíña, en la jurisdicción de Taboada». L'enllaç entre la grafia antiga i el topònim no el fa esta pàgina: el fa el mateix catàleg de l'arxiu, que indexa eixe plet davall el descriptor geogràfic Almuiña (lugar, San Lourenzo de Gondulfe, Taboada, Lugo).
Lliçó de mètode, i val per a qualsevol cognom: si busques el teu cognom com s'escriu hui, en trobes la meitat. Abans que l'ortografia es fixara, cada escrivà escrivia el que sentia.
1505
La petjada més antiga
L'1 de maig, el monestir de Santa María da Franqueira afora a María de Almoiña i al seu marit —el pergamí està esvaït just ahí i el catàleg ho llig amb dubtes: «Estevo? de Parga?»— el casal da Rotea, a Santa María de Casteláns i Santa Mariña de Covelo, per dos faneques de pa a l'any. Repara en el detall: qui porta el cognom és ella.
Arquivo do Reino de Galicia · PLAN-4805
1558
Plet entre parents
Domingo de Almoíña, veí de la terra de San Martiño, contra Pedro de Almoíña, pels béns que van quedar d'Álvaro Lorenzo de Almoíña. Tres portadors del cognom en un mateix plet, mig segle abans del primer «Almuíña».
Arquivo do Reino de Galicia · Caixa 20600-19
1577
El fruit d'una vinya
Juan da Almoina contra Melchor Fernández, sobre el fruit d'una vinya. Un dels dos documents que van aparéixer al buscar per la grafia vella i que no figuraven en cap llista prèvia.
Arquivo do Reino de Galicia · Caixa 1147-68
1587
Un clergue i el seu benefici
Vicente de Almoíña, clergue, contra el jutge apostòlic Domingo Ramos, en emparament de possessió del benefici de San Cosme de Gondel. Força eclesiàstica: el clergue demana a l'Audiència que frene el jutge de l'Església.
Arquivo do Reino de Galicia · Caixa 26813-5
1596
Un veí de Banga
Sebastián de Almoina, veí de Santa Baia de Banga. L'altra troballa de la busca per la grafia antiga — i a Banga, justament on la genealogia situava el naixement documentat de 1720.
Arquivo do Reino de Galicia · Caixa 45520-3
1603
El primer «Almuíña»
Alonso de Almuíña amb María de Prado, viuda, sobre pagament de maravedís. Durant anys es va tindre pel document més antic del cognom. El que és de veritat és el més antic amb la grafia moderna: en l'arxiu, abans d'esta data, no hi ha ni un sol «Almuíña».
Arquivo do Reino de Galicia · Caixa 26115-69
1630
El document que lliga el cognom al lloc
Pedro de Almoíña, curador dels fills d'Alonso de Almoíña, contra Inés de Fontao, «sobre posesión de una heredad en el lugar de Almuíña, en la jurisdicción de Taboada». No ho diem nosaltres: l'arxiu ho indexa davall el descriptor Almuiña (lugar, San Lourenzo de Gondulfe, Taboada, Lugo). Cognom i topònim, lligats pel catàleg.
Arquivo do Reino de Galicia · Caixa 21708-7
1633
Germans a Vigo
Domingo de Almoíña i germans contra Juan González Herrero, sobre béns en la jurisdicció de Vigo.
Arquivo do Reino de Galicia · Caixa 24393-130
1637
Plet per una herència
Juan Andrés i Juan de Almuíña litiguen pels béns de María Fornelos, muller de Lorenzo de Castro.
Arquivo do Reino de Galicia
1689
Execució per deutes
Pedro Almuíña i consorts, amb Felipe Rivera, en una execució per maravedís.
Arquivo do Reino de Galicia
1694
Un llicenciat a Porriño
Antonio Almuíña, llicenciat, davant la justícia de Porriño pel compliment del testament de Domingo de Abeledo. El primer Almuiña amb estudis que apareix per escrit.
Arquivo do Reino de Galicia
1701
Un capellà i el seu fur
Antonio Almuiña Rivero, capellà, pleiteja contra el Provisor de Santiago acollint-se al fur eclesiàstic.
Arquivo do Reino de Galicia
1716
Rendes a Villarmeá
Andrés de Almuíña amb Victorio Rodríguez de Villarmeá, sobre pagament de renda.
Arquivo do Reino de Galicia
1720
Naixement a Banga
El naixement documentat més antic localitzat per la investigació genealògica: una persona del cognom nascuda a Banga, O Carballiño (Ourense).
1722
Almuiña a A Mariña
Els veïns de Negradas contra Pedro de Almuiña i Salvador Morales, per la residència presa en la jurisdicció de Galdo, parròquia de Viveiro. És la primera prova del focus d'A Mariña.
Arquivo do Reino de Galicia
1732
Partició de béns
Luis Félix de Almuíña i consorts, en la partició dels béns de María de Veneizdes.
Arquivo do Reino de Galicia
1734
Arrels a Taboada
Pedro Antonio de Almuíña, pagament de renda en la jurisdicció de Taboada: la mateixa comarca on està el topònim sense article i on el cognom continua sent hui més dens.
Arquivo do Reino de Galicia
1741
Feliciana pren possessió
Feliciana de Almuíña, en possessió dels béns de Juan de Almuíña i María de Pazos. Una dona amb el cognom, actuant per dret propi davant la justícia.
Arquivo do Reino de Galicia
1755
Un altre pagament de maravedís
Pedro de Almuíña, sobre pagament de maravedís. Un document més de la sèrie del XVIII, localitzat al refer la busca.
Arquivo do Reino de Galicia · Caixa 13208-93
1762
Recompte de béns
Antonio Almuíña amb Nicolás Francisco Pernas, sobre els béns fincables de Dominga Vizoso.
Arquivo do Reino de Galicia
1776
La casa de Galdo
Antonio Almuíña y Barata, retracte en la venda d'una casa, lloc i béns en la feligresia de Galdo, partit de San Miguel de Souto. Segona prova del focus d'A Mariña, mig segle després de la primera.
Arquivo do Reino de Galicia
1786
Últim de la sèrie del Reino de Galicia
José Almuíña, aute ordinari sobre la possessió d'Estrar de Tojo. Amb ell es tanca la sèrie de plets de l'Arquivo do Reino de Galicia, vint-i-un en total entre 1505 i 1786. A partir d'ací el rastre continua, però en altres arxius.
Arquivo do Reino de Galicia
1792
Dos estudiants a Alcalá
Dos certificacions d'estudis de la Universitat d'Alcalá, en expedients consecutius, de dos veïns de San Xiao de Landrove (Viveiro): Nicolás Almoyna (1792–1804) i Antonio Almuina Barata (1803–1805). El segon cognom, Barata, és el mateix de l'Almuiña que en 1776 pleitejava per una casa a Galdo.
Archivo Histórico Nacional · UNIVERSIDADES,436,Exp.152 y 153
1829
Per fi, un document americà
Antonio Francisco Almoyna, veí de San Xiao de Landrove (Viveiro), casat amb Teresa Cadórniga y Boado, demana llicència d'embarcament perquè el seu fill passe a Cuba. És el primer document americà localitzat del cognom, i tanca un buit que esta pàgina reconeixia tindre. Que és la mateixa família ho prova un altre plet, de 1832, on l'Arquivo do Reino de Galicia l'anomena «Antonio Francisco Almuíña, marido de Teresa Cadórniga».
Archivo General de Indias · ULTRAMAR,353,N.25
s. XIX
El vaixell, ja amb nom
L'emigració a Cuba, Argentina i Veneçuela buida Galícia durant un segle. Ara eixa història té almenys un nom i una data: la llicència de 1829 de la casa de Landrove.
1943
Naix l'historiador
Celso Almuiña Fernández, a Garabelos, parròquia de Mariz, Chantada — en ple focus lucense del cognom. Arribarà a catedràtic a Valladolid.
1946
Naix l'arquitecte
Carlos Almuíña Díaz, a Santiago de Compostela.
1962
Naix el metge de Baiona
Jesús Vázquez Almuíña, «Sito». Alcalde, conselleiro i president del port de Vigo.
1997
El blasó, publicat
El Pare Crespo arreplega les armes del cognom en Blasones y Linajes de Galicia (Ed. Boreal, t. II, p. 58). És el text que es dibuixa en esta pàgina.
2015
Un Almuiña en la Sanitat gallega
Vázquez Almuíña assumix la Consellería de Sanidade (2015–2020) i li toca gestionar la pandèmia.
2023
Tornada a l'alcaldia
«Sito» Vázquez Almuíña recupera l'alcaldia de Baiona amb majoria absoluta.
2026
Un topònim nou i un cens pitjor
El Nomenclátor de Galicia incorpora A Almuíña de Foz, i el cens de l'INE confirma que el cognom ha perdut portadors. El mateix any en què guanya un lloc, perd gent.
Fins on arriben les proves
1505 és el document més antic localitzat, no la data en què va nàixer el cognom: un cognom toponímic existix des de molt abans que algú l'escriga. Cada data d'esta llista porta la seua signatura perquè qualsevol puga demanar el lligall i comprovar-ho. I si apareix alguna cosa anterior, es posarà ací amb la seua signatura també.
Capítol IV · Les armes
L'escut, dibuixat com es dibuixava
Quasi tot el que circula per internet amb el nom d'«escut Almuiña» és una il·lustració genèrica treta d'una plantilla. Ací està el mateix blasó —el mateix, sense canviar-li una coma— resolt cinc vegades, cada una com ho hauria resolt un ofici diferent: l'il·luminador d'un llibre d'armes, l'entallador d'una casa hidalga, el gravador d'un armorial imprés, el picapedrer d'una façana i la imprenta d'un plec que ha envellit en un arxiu.
Cinc escuts, un sol blasó
El mateix paràgraf de Crespo, resolt cinc vegades. Cap no és més «vertadera» que una altra: un blasó és un text, i cada ofici i cada suport l'han resolt a la seua manera. Tria davall la que vullgues veure.
1 / 5
Armorial pintat
Esmalts plans, or brunyit i perfil negre, com la làmina d'un llibre d'armes il·luminat.
Les cinc són recreacions fetes per a esta pàgina, no peces històriques: no es coneix cap pedra armera ni cap gravat antic d'este cognom. El que sí que és històric és el text del blasó, i és el mateix en les cinc. L'SVG del primer és traçat vectorial: s'amplia a qualsevol grandària sense perdre un fil.
Peça a peça
Camp d'or
El fons. L'or és el més noble dels dos metalls heràldics; en els tractats se li associa la noblesa i la generositat, encara que en la pràctica moltes vegades es va triar perquè contrasta amb tot.
Torre d'argent, masonada i perfilada de sable
«Masonada» significa que se li marquen les juntes dels carreus; «perfilada», que va contornejada de negre. No és un adorn del dibuixant: si no hi són, el dibuix no complix el blasó.
Terrassada de sinople
La torre no flota: es recolza en un monticle verd. És el sòl, la terra concreta. En un cognom que significa «horta», té la seua gràcia que l'única cosa vegetal de l'escut siga precisament el sòl.
Cavaller armat d'argent en cavall de sable
Una figura humana completa, a cavall i esgrimint l'espasa. És de les peces més rares que es poden trobar en un escut hispànic: el normal són lleons, castells, bandes i veneres. Un genet armat és un blasó que vol contar alguna cosa.
Tres ballestes de sable en cap
I la segona raresa, en la part més alta i visible. La ballesta és arma de plebeu i de precisió, no de cavaller: costa poc entrenar un ballester i travessa una armadura. Que n'apareguen tres, en cap, damunt del cavaller, diu més d'este escut que tota la resta junta.
El que cal dir sobre els escuts de cognom
En la tradició hispànica les armes pertanyen a un llinatge i a una casa concrets, no a tots els que compartixen un cognom. No existix «l'escut dels Almuiña» en el sentit que li corresponga per dret a qualsevol que es diga així. Qui et venga el contrari, amb el teu escut emmarcat i un pergamí, t'està venent una decoració.
El que sí que existix, i és el que veus ací, és un blasó associat al cognom en les obres de referència: el Pare Crespo el publica en 1997 en Blasones y Linajes de Galicia, i apareix igualment en la tradició del Blasonario de la Consanguinidad Ibérica. Això és una dada bibliogràfica verificable, i com a tal es presenta.
Dit d'una altra manera: este escut és patrimoni cultural del cognom, i mereix estar ben dibuixat. Però no és un títol, i esta pàgina no et dirà que ho siga.
Capítol V · Els números
Quants són i com de rars són
Ací no hi ha xifres copiades d'una altra web. Està descarregat el fitxer de freqüències de l'INE —14,8 MB, 86.512 cognoms, cens a 1 de gener de 2025— i comptat.
Almuiña, en el cens de 2025
282persones el porten de primer cognom
268de segon cognom
5el porten per partida doble
545portadors distints a Espanya
I està retrocedint
Quasi totes les pàgines sobre este cognom continuen donant el lloc 11.743 i 294 portadors. Són xifres d'una edició anterior de l'INE. Amb el cens a 1 de gener de 2025 el cognom ha baixat al lloc 12.687 i ha perdut 12 portadors de primer cognom i 35 de segon. No és una tragèdia: és el que li passa a un cognom rural en una comarca que envellix. Però és la dada, i ací es diu.
Concepte
Xifra que circula
Cens 1-I-2025
Variació
Lloc INE
11.743
12.687
−944
1r cognom
294
282
−12
2n cognom
303
268
−35
És rar de veritat?
Sí, però sense exagerar, que és el que fa tot el món. L'INE publica 86.512 cognoms —tots els que tenen 20 portadors o més—. Almuiña és el 12.687. Això el deixa en el 14,7 % més freqüent: hi ha 73.825 cognoms publicats més rars que el teu.
Dit en persones: de cada milió d'espanyols, sis porten Almuiña de primer cognom. I per cada Almuiña hi ha 5.131 García.
Almuiña
← 12.687 cognoms més freqüents
73.825 cognoms més rars →
Els que pesen exactament el mateix
En el cens hi ha un grapat de cognoms amb exactament 282 portadors de primer cognom, els mateixos que Almuiña. Entre ells, dos que sonen:
Hi ha a Espanya tants Almuiña com Iribarne —el segon cognom de Fraga— i tants com Mingote.
On van nàixer
Pontevedra
104
Lugo
71
Ourense
53
A Coruña
22
Barcelona
6
Cádiz
5
Persones amb Almuiña com a primer cognom segons la seua província de naixement (INE). Per comunitats: Galícia 250, Catalunya 6, Andalusia 5. Fora de Galícia només hi ha rastre d'emigració interior.
Galícia, concello a concello
Vigo té el número major —113— però és una ciutat de 300.000 habitants: allí el cognom està diluït. On de veritat pesa és a Taboada, amb 11,31 per mil: un de cada 88 veïns.
Concello
Província
Portadors
‰ veïns
Vigo
Pontevedra
113
0,38
Taboada
Lugo
30
11,31
Ribadavia
Ourense
28
5,62
Chantada
Lugo
22
2,75
Lugo
Lugo
19
0,19
Antas de Ulla
Lugo
16
8,48
Pontevedra
Pontevedra
14
0,17
Baiona
Pontevedra
13
1,04
Santiago de Compostela
A Coruña
13
0,13
A Coruña
A Coruña
12
0,05
Ourense
Ourense
12
0,12
Monterroso
Lugo
12
3,34
Gondomar
Pontevedra
9
0,60
O Carballiño
Ourense
9
0,64
Arbo
Pontevedra
8
2,99
A Cañiza
Pontevedra
8
1,57
Ponteareas
Pontevedra
8
0,35
Ames
A Coruña
7
0,22
Cerdedo-Cotobade
Pontevedra
7
1,23
Crecente
Pontevedra
6
2,98
IGE, distribució municipal de cognoms a 1 de gener de 2023, suma de primer i segon cognom; només concellos amb més de 5 portadors. Total a Galícia: 436, enfront dels 481 que comptava el cens de l'ILG–USC en 2001.
Capítol VI · El món
Els que se'n van anar
Entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX, Galícia es va buidar cap a Amèrica. Els Almuiña es van pujar als mateixos vaixells que tot el món. Hui el cognom està en set països i tres continents.
374portadors en el món
7països
3continents
104fora d'Espanya
On hi ha Almuiña
Espanya
270
Argentina
77
Cuba
10
Panamà
7
Veneçuela
7
Estats Units
2
França
1
Base mundial de cognoms apellidos.de (2026). Per continents: Europa 271, Amèrica del Sud 84, Amèrica del Nord i Central 19. Les xifres mundials i les espanyoles procedixen de fonts i anys distints: per això no quadren al sumar-les, i per això es donen per separat.
Compte amb este mapa: són els països on el cognom està documentat en les bases consultades, no tots on hi ha Almuiña. Un cognom de cinc-centes persones es cola per davall del llindar de quasi qualsevol estadística: pot haver-hi Almuiña a Xile, a Mèxic, a l'Uruguai, a Suïssa o a Austràlia sense que cap base l'arreplegue. El que sí que es pot afirmar és el contrari: fora de Galícia i de l'emigració gallega no hi ha origen del cognom enlloc. Tot Almuiña del món ix de la mateixa horta.
ES
Espanya · 270
La casa. El 72 % dels Almuiña del món continuen ací, i quasi tots a Galícia.
AR
Argentina · 77
La segona casa del cognom, amb diferència. El gros viu en la província de Buenos Aires, fill de l'emigració de finals del XIX i principis del XX. D'ahí va eixir l'escultora Susana Almuiña.
CU
Cuba · 10
El primer gran destí del gallec transoceànic: l'illa de la iaia de mitja Galícia. La xicoteta colònia Almuiña ve d'aquells vapors entre Vigo i l'Havana.
PA
Panamà · 7
Destí clàssic de l'emigrant gallec del XX, lligat al comerç i a l'istme.
VE
Veneçuela · 7
A mitjan segle XX, Veneçuela va ser el «huité concello» de Galícia. L'emigració de postguerra va portar el cognom a Caracas.
US
Estats Units · 2
Presència mínima. Allí l'enya es perd pel camí i el cognom apareix quasi sempre com Almuina.
FR
França · 1
Un sol portador registrat. La frontera europea del cognom.
El buit americà, tancat
Fins fa poc esta pàgina reconeixia no tindre ni un sol document americà del cognom. Ja el té. En l'Archivo General de Indias, entre els expedients de llicències d'embarcament a Cuba, n'hi ha un del 22 d'abril de 1829: Antonio Francisco Almoyna, de San Xiao de Landrove (Viveiro), casat amb Teresa Cadórniga y Boado, demana llicència perquè el seu fill passe a l'illa. El que ho fa redó és que es pot demostrar que és la mateixa família: tres anys després, en 1832, l'Arquivo do Reino de Galicia l'anomena «Antonio Francisco Almuíña, marido de Teresa Cadórniga». Dos arxius, dos grafies, una sola casa. Continuen sense aparéixer llistes de passatgers completes, i això sí que queda pendent.
Capítol VII · Els noms
Almuiña amb biografia
Un cognom de 545 persones no dóna per a una enciclopèdia. Dóna per a això: un catedràtic, un arquitecte, un metge que va acabar de conselleiro, una economista que es va fer escultora als cinquanta, un alcalde, un funcionari del Lugo isabelí, un fuster processat en 1936 i absolt, i un alfabetitzador cubà mort als trenta-sis. Amb això n'hi ha prou.
Història
Celso Almuiña Fernández
Garabelos (Mariz, Chantada), 1943
Historiador, nascut en el cor del focus lucense del cognom. Catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Valladolid, hui emèrit, i acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia per Simancas des de 1998. La seua tesi, La prensa vallisoletana durante el siglo XIX (1808-1894), publicada en 1977 en dos volums i més de mil sis-centes pàgines, continua sent referència en història de la premsa espanyola.
Arquitectura
Carlos Almuíña Díaz
Santiago de Compostela, 1946
Arquitecte. Va presidir la delegació compostel·lana del Colexio Oficial de Arquitectos de Galicia (1999–2007). Va firmar, amb Rafael Baltar i José Antonio Bartolomé, l'edifici dels jutjats de Santiago (1993–1995) i l'ampliació de la Facultat de Ciències Polítiques. Va escriure Debuxo Técnico COU (1983).
Medicina i política
Jesús Vázquez Almuíña, «Sito»
Baiona, 1962
Metge per la USC. Alcalde de Baiona (2004–2015 i de nou des de 2023), conselleiro de Sanidade de la Xunta (2015–2020) durant la pandèmia, president de l'Autoritat Portuària de Vigo (2020–2023) i diputat en el Parlament de Galícia.
Art · diàspora
Susana Almuiña
Buenos Aires → Virginia (EE. UU.)
Escultora i pintora. Es va llicenciar en Economia a Buenos Aires i va treballar trenta anys en el Fons Monetari Internacional abans de refer-se com a artista: MFA per la Virginia Commonwealth University (2009), professora adjunta allí i exposicions a Washington, Richmond i Baltimore. La branca argentina del cognom, amb obra.
Política local
Ángel Rodal Almuíña
Baiona
Cosí de Jesús Vázquez Almuíña, va prendre el relleu en l'alcaldia de Baiona entre 2015 i 2023. Entre els dos, el cognom va estar quasi vint anys seguits al capdavant del concello.
Cuba · diàspora
José Almuiña González
La Habana, 1941 – Isla de Pinos, 1977
Alfabetitzador durant la Campanya d'Alfabetització i després quadre polític: membre del Buró Nacional de la Unión de Jóvenes Comunistas des de 1966 i primer secretari del comité regional del partit a Isla de Pinos. Va morir als 36 anys en un accident de trànsit tornant d'una missió de treball. La seua fitxa està en EcuRed; amb un cognom tan rar, quasi amb seguretat descendix de l'emigració gallega a Cuba.
Administració
Antonio Almuiña
Lugo, 1848
El 8 d'octubre de 1848 la Gaceta de Madrid publica els seus nomenaments: «D. Antonio Almuiña, individuo de la comisión de examen de cuentas atrasadas de Lugo con 5000 rs., oficial tercero segundo del gobierno político de Lugo con 7000». Un Almuiña funcionari en el Lugo isabelí, amb nom, càrrec i sou, en el butlletí oficial de l'Estat.
Guerra civil
Benigno Almuiña Claro
Crecente → Gondomar, 1936
Fuster, natural de Crecente i veí de Gondomar. Als 21 anys va ser jutjat a Vigo per «auxilio á rebelión». La causa va acabar en sobreseïment provisional: no va ser condemnat. És l'únic Almuiña que figura en la base de dades de víctimes del projecte interuniversitari Nomes e Voces.
I tu?
I tu?
La llista continua oberta
Si has trobat un document, una foto, una pista, informació nova o un error en esta pàgina: conta-ho. Es llig tot.
Busca «Almuíña» en el catàleg de l'Arquivo do Reino de Galicia i limita la data a abans de 1603: no ix res. El cognom sí que existia; estava escrit Almoiña. Canviar la grafia avança el rastre quasi un segle.
02
La primera és una dona
En el document més antic, el foro de 1505, qui porta el cognom és María de Almoiña. El seu marit es cognomenava una altra cosa —el pergamí està esvaït i el catàleg llig «Estevo? de Parga?»—. El cognom entra en la història per línia de dona.
03
L'article perdut
Quatre dels cinc llocs són A Almuíña. El de Taboada és Almuíña a seques. Perdre l'article és el que li passa a un nom comú quan porta segles sent nom propi.
04
Un topònim estrenat en 2026
A Almuíña de Santo Acisclo do Valadouro, a Foz, no figurava en el Nomenclátor de 2003. Va entrar en el de 2026. Hi ha un lloc anomenat Almuíña que és oficialment més jove que este segle.
05
La gallega les guanya a totes
De les sis formes romàniques de l'àrab munya, la gallega és la que més portadors té a Espanya: 282 enfront dels 257 d'Almunia. La versió més perifèrica va resultar ser la més resistent.
06
Tants com Iribarne
En el cens de 2025 hi ha exactament 282 Almuiña de primer cognom. Els mateixos que Iribarne, i els mateixos que Mingote.
07
Un de cada 88 veïns
A Taboada (Lugo) hi ha 11,31 Almuiña per cada mil habitants. És la major densitat de Galícia: en eixe concello, un de cada 88 veïns porta el cognom.
08
Almuiña Almuiña
Cinc persones a Espanya el porten per partida doble, de pare i de mare. Amb 545 portadors repartits per tot el país, que s'hagen trobat cinc vegades no és poca cosa.
09
El domini amb enya
Esta web viu en almuiña.com, però per dins internet l'anomena xn--almuia-0wa.com. És Punycode: el sistema que permet ficar una enya en un domini traduint-la a caràcters que entenen els servidors de tot el món.
10
Una ballesta en un escut
La ballesta és una figura raríssima en heràldica hispànica, i prou poc cavalleresca: era l'arma que permetia a un vilà derrocar un noble a dos-cents passos. En este escut n'hi ha tres, i estan per damunt del cavaller.
11
S'està encongint
Entre l'edició anterior de l'INE i el cens de 2025, el cognom va perdre 12 portadors de primer cognom i 35 de segon, i va baixar 944 llocs en el rànquing. Els cognoms rurals envellixen amb les seues comarques.
Capítol IX · Les fonts
D'on ix cada cosa
Tot el de dalt té un lloc d'on ve. Estes són les fonts, i a continuació, els comptes que no quadren i per què.
Dicionario da Real Academia Galega — definició d'«almuíña» i exemple d'ús. ↗
Nomenclátor de Galicia 2026, Xunta de Galicia — els cinc topònims oficials. Fitxer complet descarregat i buscat, no consultat d'oïdes. ↗
Toponomasticon Hispaniae, étimo MÚNYA (R. Pocklington, 2024) — fitxa de l'ètim àrab i correspondència de les sis formes romàniques. ↗
INE, Frecuencias de apellidos (censo a 1-I-2025) — totes les xifres de freqüència i raresa d'esta pàgina. Fitxer de 14,8 MB processat ací. ↗
Instituto Galego de Estatística, apellidos por concello — distribució del cognom per concello gallec (2023). ↗
Boullón Agrelo & Sousa Fernández, Cartografía dos Apelidos de Galicia (ILG–USC) — el cens de 2001, que permet veure la sèrie en el temps. ↗
Arquivo do Reino de Galicia (Galiciana) — vint-i-un plets entre 1505 i 1786, cadascun amb la seua caixa. Abans de 1603 cal buscar-los per la grafia Almoiña. ↗
Crespo del Pozo, Blasones y Linajes de Galicia, Ed. Boreal, 1997, t. II, p. 58 — el blasó, paraula per paraula.
Silvestre Petra Sancta, Tesserae Gentilitiae, Roma, 1638 — el sistema de ratllat amb què es representen els esmalts en el registre de gravat.
Vicente de Cadenas y Vicent, Blasonario de la Consanguinidad Ibérica — tradició heràldica del cognom.
Diccionario de la lengua española, RAE, voz «almunia» — etimologia de la veu germana castellana. ↗
Límites municipales de Galicia — georef-spain-municipio (Opendatasoft) — la geometria real dels 313 concellos del mapa. ↗
apellidos.de y mondonomo.ai — distribución mundial — presència del cognom per països.
Galiciana — catálogo del Arquivo do Reino de Galicia — el catàleg on estan, amb la seua signatura, els documents de 1505 a 1786. Buscador propi, enllaç persistent per fitxa i molts pergamins ja digitalitzats. ↗
PARES — Portal de Archivos Españoles — els arxius estatals. Compte: la seua busca és aproximada per defecte i «almoina» és, en valencià i en català, un nom comú —'caritat'—, així que contamina els resultats. ↗
Archivo General de Indias, Expedientes de licencias de embarque a Cuba — la llicència d'embarcament a Cuba de 1829, el primer document americà del cognom. ↗
Gaceta de Madrid, núm. 5139, 8 de octubre de 1848 — el nomenament d'Antonio Almuiña, amb càrrec i sou. ↗
Nomes e Voces — vítimas da represión en Galicia — la fitxa de Benigno Almuiña Claro, processat en 1936 i no condemnat. ↗
Notes de mètode (o on estan les costures)
Les xifres no quadren entre si, a propòsit. Els 545 portadors a Espanya (INE, 2025), els 436 de Galícia (IGE, 2023) i els 374 del món (apellidos.de, 2026) vénen de fonts distintes, amb anys distints i criteris de recompte distints. Sumar-les seria inventar. Cada xifra es dona amb la seua font i la seua data.
L'accent balla.Almuíña i Almuiña conviuen en la documentació; l'INE el registra sense accent. En esta pàgina s'escriu Almuiña per al cognom i Almuíña per als topònims, que és com els arreplega el Nomenclátor.
L'escut és un dibuix nou. No és la reproducció d'una pedra armera ni d'un gravat antic: és una interpretació gràfica feta per a esta pàgina a partir del text del blasó publicat per Crespo en 1997. Els tres registres són fidels a les convencions de cada època, però el traç és de 2026.
Cada data porta la seua signatura. No n'hi ha prou amb dir «hi ha un document de 1505»: cal poder demanar-lo. Per això cada fita de la cronologia porta l'arxiu i la caixa. I el que no s'ha pogut comprovar —la Torre da Almuíña, el pazo de Landrove, el pas a Andalusia— es diu que no s'ha pogut comprovar, en compte de repetir-ho.
Les dades es poden comprovar. El Nomenclátor i el fitxer de l'INE són descàrregues públiques; els enllaços estan dalt. Qualsevol pot repetir els comptes i desmentir-nos.
Capítol X · Tu
Escriu
Si has trobat un document, una foto, una pista, informació nova o un error en esta pàgina: conta-ho. Es llig tot.
